I
La fesomia mai enganya. Suposo que us n’heu adonat. El rostre sempre casa amb l’actitud. Hi ha tota una ciència al darrere de tot això. Som allò que expressa la nostra cara. O la nostra cara expressa allò que som en realitat. Hi ha persones canviants i inestables i persones que inspiren serenor i confiança. Si t’hi fixes, amb el temps t’adones que cada personalitat té la seua correspondència facial. Bé, jo no n’hi entenc gens, ni puc assegurar res al respecte, però he vist alguns llibres dedicats a això que ara refereixo.
Urpes de gat i cara de beat, diuen. Ai, ai.
II
Aquesta setmana passada un amic arqueòleg em deia que en la seua juventut havia estat nacional-socialista, però amb el temps s’adonà que estava equivocat. Em parlà de l’engany, de la violència, d’un univers profundament marcat per l’odi, la frustració i la infelicitat. Em va colpir el seu relat, la seua valentia i la sinceritat a l’hora de parlar-me’n. Estes amistats paguen la pena de conservar-les. Avui és un antiracista militant.
III
Es diuen moltes coses de les tardes dels diumenges i cap de certa. Este matí he esmorzat amb ma mare i després he anat a missa, a Ulldecona. Ma mare és la persona més bona i entranyable que conec. Tant de bo em more jo abans que ella. D’una altra manera, jo no podria viure tant feliç. No em fa gens de cosa morir-me. La mort? Un trànsit cap a la glòria de Déu.
Es diuen moltes coses de les tardes dels diumenges i cap de certa. Ara, però, justament ara que ha començat a ploure una altra volta, la Mari Carmen i la Rosana m’esperen per fer un beure al Castor. Sí, encara he de muntar a Cervera. Esta setmana mos passarem los dies netejant ceràmica medieval, per bé que ha de ploure a tot el Sénia. Los de l’ordi xalen i los de l’oliva esperem que, arribat el maig, pare de ploure i l’aigua no rente la mostra. Enguany he escampat milers de quilos de nitrats abans de les pluges. Vorem si tot plegat fa un bon efecte i a l’octubre tot són rialles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!