La pluja del matí havia convertit lo carrer en un fangar i el sol del migdia havia assecat les vores de les façanes blanques de les cases i la mica de pols en suspensió convertia l’ambient físicament enterbolit i anímicament feixuc.
Les dones i els fills, tot fent cap a les platges per ajudar els bous de l’arrossegament, es planyaven perquè els seus marits havien sortit a la mar i la pesada sèssia de cotó portaria ‘llana’ o s’hauria esquinçat de valent.
Al capvespre tornaria a bufar el Mestral i la nit portaria la tempesta. Les llums de carbur de cada casa acollirien en rogle els de cada casa. L’estiu feia la seua fi. La vila es preparava per tornar a prendre els carros i anar a collir olives a Ulldecona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!