Solcades

Eduard Solà Agudo

2 de gener de 2017
0 comentaris

Una passejada per a rics

lacovadelpareepasquallfoto3La meua excursió favorita podria començar al Cocó de Jordi, a la Ràpita, muntar fins amunt, fins la Font del Burgà, i continuar ascendint el Montsià fins a Mata-redona, si decideixes prendre el lligallo de la dreta, o bé seguir cap a la sendereta que du a la Foradada. Posem que has estat intel·ligent i has preferit gaudir de la verdor del lligallo que du al mas de Mata-redona. Enhorabona, perquè qui t’espera? Doncs això. A més, en poc més de dos quarts ja estaràs davant de l’aljub del mas, la qual cosa t’alegrarà la vista i t’omplirà d’un aire esplèndid els pulmons. Però lo camí no s’atura: Caldrà avançar fins a la Foradada. Si vols, munta-hi fins a dalt i contempla la Punta de la Banya i tot lo Delta i més enllà Les Cases, Vinaròs, Benicarló… Però si per ventura, enlloc de pujar fins a la Foradada has preferit tombar per la sendereta que volteja la bassa d’on beu lo meu ramat a l’estiu, no t’hauràs pas errat, tampoc. Ets savi: T’encamines al Mas de Comú, divisant els Freginals, les Ventalles i Ulldecona. Fruiràs del romaní, l’espígol i la farigola, jeuràs quan vulgues i t’adormiràs, si vols, observant la Pietat i tota la serra de Godall amb la certesa que, quan arribes a Mas de Comú, sentiràs aquell cansament deliciós, aquella fortalesa retrobada a la ment i al cos. Menja quelcom, beu aigua, pixa, caga, pensa, imagina. Mentrestant, ja hi ets: Mas de Comú.

Si llegeixes això has de sapiguer que ara mateix ets més ric que abans de decidir-te a fer-ho, perquè ara mateix t’oferiré un secret que poca gent de la contrada coneix.

Ara mateix et trobes al mas més popular de la serra, diria que encara més que Mata-redona. Fa uns pocs anys, los bous de sa iaia de Rodo, dels Margalef, encara pasturaven lliures per ací. Ara, assegut a la pica de pedra on han fet l’abeurada més corders i cabres que persones voltaran fins la fi dels temps en este paratge catalano-valencià, penses que si continues per la sendera que tens al teu davant, en poc més d’una hora hauràs recorregut tota la serra del Montsià. I és cert. Però quin interès té això? Cap, amic, perquè si tinguessis dos dits d’enteniment no dubtaries en fer-me cas i fer marxa enrere, fins a la darrera carena que has caminat mentres ja albiraves el mas. Si enlloc de fer cas als camins t’haguessis desviat cap allò desconegut i inhòspit que du a un suposat precipici, certament hauries estat força imprudent, però vaja.

Però vaja, relativament. Jo ara et volia proposar que et miressis el calçat i decidicis, amb prudència, descendir cap a la vall de la Carbonera com una cabra qualsevol de la Terra. Té els seus riscos i són reals, certament: Seria millor, més prudent, continuar la sendera del Mas de Comú fins al Mas del Negre i, d’allà, emprendre una altra sendera, la de la dreta, que et duria just a la cova que tens a uns metres a sota teu i a la que jo et volia incitar a descobrir-la entrant pel sostre.

Ets lliure d’escollir el camí: T’aconsello prendre el camí segur, que no és lo meu favorit. T’arrisques, però, a que un cop arribes al mas del Negret, pensis que ho has vist tot, malgrat et trobis al bell mig encara de tota la serra del Montsià i, a més, no has conegut tampoc avui la Cova del pare Pasqual, la qual vaig donar a conèixer a un cèlebre prehistoriador interessat en el poblament del Paleolític Superior Final en este bocí de la Terra que també és casa meua. Mare.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!