Solcades

Potser sou una persona que per circunstàncies de la vida tens per costum visitar este bloc. Si és així, et dono les gràcies i així mateix et felicito per la sort que tens, sobretot avui, perquè torno a referir-me a les meues patilles.

Avui he tornat a ca la Marisol a arreglar-me les patilles. Una mica el costadet i la resta al tres. Avui he obert més tard al corral perquè he passat per la ‘pelu’ i, com diu la dita, a la taula i a la ‘pelu’, al primer crit.

En tinc 40 i la cosa no està per gaires aventures, la veritat, però des de fa un any aproximadament que em deixo créixer el pèl. Me’l dixo llarg a l’espera d’algun dia fer un maridatge amb les meues patilles, ara que sé que les meues patilles nascudes arran del primer confinament son per sempre.

No ho sé què se’n farà del monyo llarg, però certament les patilles han vingut per quedar-se, com ja sabreu si llegiu este bloc sovint, sovint.

Enguany a la Passió d’Ulldecona faré de Mateu. I als Pastorets d’enguany vaig fer de pastoret, juntament amb ma filla Aran. En ambdós casos les patilles donen lo pego. Son un encert, son guapes. Jutgeu vatros mateixos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!