Solcades

Eduard Solà Agudo

Un uman

Deixa un comentari

Ma arma se regaudís d’ausir ton lament quand dises que demòri en silenci, plenament conscient de çò que fau per far las gents liuras e melhoras. Solament las gents liuras pòdon aimar sens causar patiment; solament las gents liuras pòdon intuïr e dire al miserable qu’es, en veritat, un covard. Perquè la libertat se ten o se ten pas, e çò mai corrent dins l’espècia es que se ten pas, mas la gent se tracha d’aparéncias e d’engans per amagar lors vidas de merda e creire qu’enganan la beutat. E la beutat es silenciosa e se daissa aimar per un òme infidèl, per un perdent, per un èsser despreciable e calumniador. La libertat a pas de mistèri: se viu. La libertat demanda pas; se dona se se l’a, sens ne pas quitament èsser conscient. La libertat ven pas de la malícia perque es vertat revelada, preséncia e consciéncia. La libertat es bontat e intelligéncia.

D’acòrdi, confessi que soi un cretin. Ai pas vist çò qu’i a al viratge. Soi un èsser uman en construccion.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en De sentir, La nau de las anmas el 27 d'abril de 2026 per Eduard Solà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.