D’ençà que he arribat a casa estic seguint alguns canals que informen en directe sobre el previsible atac d’Israel i els Estats Units contra l’Iran. En alguns casos hi ha els marcadors, el cronòmetre assenyalant el compte enrere. Em pregunto sobre això del cronòmetre, cerco alguna analogia fàcil amb el passat que puga apropar-me a la construcció d’un relat senzill a cavall entre la Història i la Filosofia. Sovint hi he pensat des d’Ortega i Gasset, des de la circunstància, sense arribar a cap nivell de profunditat que em convence. Sempre m’he sentit molt proper al pensament d’Ortega. Hi ha, certament, moltes semblances entre el pensament de principis de segle XX i fins la derrota del nazisme, amb aquest paradigma marcat pel la destrucció massiva i planificada. Sospito que l’arrel de l’equació no rau exclusivament en l’abast de la destrucció, sinó en el final d’un sistema on el nucli del concepte ‘civilització’ desapareix i no n’hi ha un altre que abraci la complexitat alhora d’observar la lògica històrica del present a la Terra. L’era Trump obliga a revisitar definitivament el diccionari dels conceptes històrics, a un retorn a tot allò que ens ha permès construïr llenguatges capaços de transformar positivament les consciències, no sense errors, però és que d’això va la ciència, i no sense propòsits molt sovint èticament censurables. Si el món se’n va a la merda (i se n’hi va davant dels nostres nassos) allò que permeti de nou la seua reconstrucció serà cosa de gent amb una intel·ligència i una consciència superiors (sic) a l’actual.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!