Fa un fred que talla, tal i com m’ho van advertir dos pastors dels meus verals, lo passat octubre. No sé com s’ho fan per preveure el clima que farà a mesos vista, però el cert és que l’encerten i sempre l’encerten. Conten, també, que quan les becades es fan notar és perquè Nord enllà les temperatures son molt gelades. I les becades es fan notar, certament.
En tenia ganes, d’hivern. De tardor i d’hivern. Tenia la nostàlgia de sentir la son a les parpelles i el cansament a les mans. Tenia la nostàlgia de les coses que retornen, com lo foc a terra que fa embadalir. Viure a la vora del foc, sentir la felicitat en el repòs després d’una jornada que comença quan encara és de nit i acaba quan lo cel rogenc i majestuós se pon a la Sénia.
I dormir ben abrigat de cap a peus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!