Aprofito la mitja part del ‘clàssic’ per escriure un apunt ràpid sobre un comentari que m’ha fet un amic en relació al post que precedeix aquest breu apunt. L’amic, el meu bon amic, em fa notar que es tracta d’un apunt molt general, bàsic, massa bàsic, tot i que ell també és un pessimista. També em fa notar que tant ell com jo ‘no ens podem queixar’. Bé, jo penso que sí que ens podem queixar. Mai tant, si ens podem queixar, malgrat queixar-se -ho admeto- no és una actitud que vaigue amb mi.
Qui no es pot queixar, en un món tant lluny del missatge de Jesús i la seua església?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!