Ara, enfilat en la raó de les coses, què em queda per tenir? Una recompensa? Un premi? Un salari? Tanmateix, la vida és una altra cosa. Una altra vida es juga a una altra divisió. L’esfera de l’abundància, de la consciència. Un salt. Una sortida d’emergència a l’autenticitat de les formes i els pensaments. A la senzillesa. A la simplicitat dels conjunts eteris i heterodoxos. Existeix la ciència perquè existeix la imaginació. Per ventura? No m’ho penso. La pau s’anhela com si fos una reminiscència d’allò que un dia va romandre a la Terra. El somni, la raó, la música de les valls. Una collada pregona. Deixar enrere l’ambició, les mètriques i les aritmètiques. Un salt. Un altre salt. Un altre salt. Entrar a la mar i donar al sol tot allò que cada dia regala. L’esquena, els peus i els pensaments també. A prendre vent l’alta capacitat. A prendre vent la riquesa. He vingut a perdre’m amb l’excusa de surar. Aquesta mar serà més lliure que la seua calma.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!