Les muscleres, la cimentació dels Alfacs. Jo era un xiquet que no amollava mai la bici. Allà, quan encara no hi havia la llotja, per festes d’Agost les dones, les de sempre, feien estofat de bou. Los xiquets portàvem lo plat i la cullera de casa i fèiem una fila al redós del butà i les xalanes. Tot era més feliç que ara, no mos enganyem. Ara és una altra història. De fet, ara ja no hi ha festes, sinó soroll i més soroll destinat al turisme. M’hi cago.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!