Solcades

I després del silenci apareixerà una semblança de progrés. No sabré si tombar cap al Pallars o anar a veure en Juako per a que em resolgue el dubte que hauré parit durant lo viatge. Seguim fent lo gos a l’arena de la platja de l’Auet? Ja ha passat el migdia, és l’hora de berenar. El dia que em jutgen no enyoraré res d’això i encara menys les hores que han sobreviscut a l’angoixa de la canícula de l’estiu. Això serà ben bé una rèmora, mai un far o una marrada improvisada. Ara ja es pot dir que els joves són una història a banda i els burgesos se n’aprofiten. Això és antic, però la història no justifica res del que pretenen. Per variar. Tingues una vivència positiva dels sediments que una tempesta imaginària hagi arrossegat fins a la mar. Perquè una cosa serà certa: arribada l’hora, l’aigua haurà fet el fet sobre la terra. Per variar. Enterrats els murs i morta la ràbia, uns altres éssers més estranys diran que han descobert veritats que seran proclamades amb una emoció profunda, com si una part del món els pertanyés perquè el coneixen. Quina barbaritat, xeics.