I
M’ha superat. M’ha vençut. Només he trobat una sortida possible: rendir-me i suplicar a Déu una mica més de vida. Uns anys més, no gaires. Ai. Ja no podria fregir-me sense la seua veu.
Lo dentista em truca i jo no vull que em punxe l’anestèsia.
He perdut los calçotets. Sortiré a pensar les dues darreres paraules que no diguen res.
II
Vaig néixer a un gran hospital. Allà, a Barcelona, per ventura. Ara m’han tornat a la vida perquè m’han curat la psoriasi.
PS. Avui tampoc hi ha Pronòstic de la setmana. Tot mal. De cap a l’olla. Res.
III
Aquesta volta, lo món i tot lo bestiar. Sembla mentida. Aquesta deu ser la vida més dolça que he viscut.
IV
Rellegeixo la Coscladelletra, d’en Biel Mesquida. Entre setmana llegeixo en Biel Mesquida i el cor se m’encén com una argelaga.
V
Vaig pensar: adéu a la platja i tot seguit un camp de futbol esdevigué un carxofar. No us ho prometo, però.
Revistes i llibres als armaris i roba neta i plegada damunt lo llit.
Aparences, xulos. Jo preferixo els periples grecs. O el Cavall Fort.
VI
Renta de nit. Diria lluna; orxata. Renta de nit i canta i pensa en la trucada que farà demà. Tot alhora.
VII
Et xuclaré tota la tristesa i de la incertesa en faré un mai per a que se’l fume l’aurora en néixer de les raïls d’una olivera farga. I no ho sabràs a temps, però tinc una vida que podria deixar de banda sense nòmines ni collonades del pal.
Per a tu tot. Foc a la barraca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!