Tornen los carros,
tornen les cançons
de les mansanes
entre els esgarips
de felicitat
de la canalla
que surt d’escola
impacient per jugar.
Lo sol atura
el seu llarg viatge
per la carena
i aviat pels carrers
roglets de moixons
filaran notes
per a violins.
I a la fi, el vespre
o la breu penombra
dels rostres cansats,
però tant feliços
com diu la lletra
d’un himne somniat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!