I
Em dol molt que això un dia se m’acabe perquè m’ho passo molt bé. Xalo i no passa res que ho digue. Em reca la pobresa aliena, em reca la meua impulsivitat. Em reca, fins i tot, dir-li al mossèn que em confessa que no vull el perdó, encara, pel meu mal geni. Em reca ser tant ignorant i sòmines. Em reca la tristesa i no follar ni per una patinada del destí.
En este món dominat pel mal, qui voldria viure ad aeternum fent el mec a la Terra? Doncs jo. Sí, jo voldria viure fins a suar com un bacallà al sol de la barca. Ho dic perquè sempre que faig esta pregunta em sorprèn que em responguen que no, mai tant, que no.
II
Però este món és una porqueria i anem pel camí de convertir-lo en un femer global.
Calen molta gent competent i bona com el Papa Francesc per a endreçar el món.
Heu sentit a parlar del ‘principi antròpic’? Doncs això, però nivell humà.
III
Està molt bé, això de vèncer. Però siguem millors i seriosos, si es pot, i tornem-la. Si us plau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!