Solcades

I

Una amiga astròloga em va enviar un missatge per dir-me que Saturn i jo, àries amb ascendent àries i no sé què dir-vos més, em giraria la vida del tot a partir d’un dia d’aquesta setmana. Que deixaria enrere tot això i allò i jo faria un canvi d’estil. Bé. Espero. No m’agraden aquestes coses esotèriques i màgiques. La vida és més senzilla i el futur no existeix perquè no el podem conèixer. És una qüestió d’entropia. D’acord, els conceptes poden referir-se al futur, però no aporten cap certesa perquè allò que existeix és el present, únicament l’ara, d’acord amb les lleis que Newton va descobrir. Què és el temps? Existeix el temps? Tot això ho podeu descobrir al bloc Date un Vlog, del doctor en Física Javier Santolalla. En sóc un fidel espectador i us el recomano.

II

No es pot viure bé mirant enrere i tenint por del futur. És obvi.

III

La calma de la terrassa del bar, escrivint, endreçant fotografies. Vaig escriure fa uns dies que, sortint de missa de set a Sant Miquel, a Montblanc, vaig sentir una potentíssima pau i moltes ganes de relatar aquell sentiment de gratitud. En parlava avui, fent el cafè a Ulldecona amb la meua dentista i amiga Mari Carmen. Cal estar agraïts, cal cercar sempre la felicitat i el costat bo de les persones i les circunstàncies. Qui no en passa, que n’esperi. Empatitzem d’entrada, si més no.

IV

A X l’Antonio Baños ha titllat de ‘tòtil’ al Ferran Adrià i un diari digital n’ha fet una notícia. Això del menjar car està molt de moda. Tot roda d’aquestes maneres. Diria que havia fet un comentari a la piulada, però ara no la veig.

V

Notem el canvi de les estacions. Això no té res de màgic, és així. En això també hem coincidit, fent el cafè d’havent dinat.