Solcades

Eduard Solà

13 de gener de 2021
0 comentaris

Som pastors

Les ovelles xisquetes de ma filla Aran fan una important funció en benefici de la silvopastura, entesa aquesta com la pràctica encaminada a la conservació dels paisatges autòctons i les economies agrícoles respectuoses amb el medi ambient. Concretament, en lo cas que mos ocupa, de les àrees comunals de la Serra de Godall.

Conta la Viquipèdia que la silvopastura és la pràctica de combiar forestació i pasturatge d’animals domesticats d’una manera mútuament beneficiosa en la mesura que en determinats ecosistemes garanteix la conservació de la terra, la seua biodiversitat i la seua fertilitat i, com en lo nostre cas, a més, la gestió de la biomassa encaminada a minimitzar el risc d’incendis.

Lo paisatge que natros pasturem no està marcat per grans extensions arbòries, sinó per un ecosistema dominat per la garriga, és a dir, la vegetació de mata baixa i de tipus mediterrani en el marc d’una economia agraria marcada pel cultiu ancestral de l’olivera de varietat farga, principalment, juntament amb conreus subsidiaris propis de les pretèrites economies de secà representats pel garrofer (font d’aliment pel bestiar de tir), l’ametler i la figuera.

Les nostres xisquetes pasturen tres àmbits, tres ecosistemes integrats en un paisatge que coneixem com los secans d’Ulldecona o la plana de la Galera, apostant per un maneig holístic o integrat pel conreu d’oliveres, una hectàrea sembrada d’ordi i la dita silvopastura als camps comunals de l’extrem meridional de la Serra de Godall, al terme municipal de la vila d’Ulldecona.

Les nostres xisquetes: D’Àger a Ulldecona.
La raça xisqueta, juntament amb l’ovella ripollesa i les cabres de Rasquera, és una raça autòctona catalana.
L’àrea geogràfica pròpiament de la xisqueta comprèn tot el Pirineu català i la Ribagorça, per bé que també està present en algunes grans explotacions de la província aragonesa de Huesca.
La rusticitat de l’ovella xisqueta, amb lo seu potent instint maternal, la fa molt apta per a pasturar també els nostres verals -les terres de l’Ebre i les del Sénia- i plantejar, com fem natros, un maneig en benefici de la fertilitat de les finques d’oliveres i la prevenció o la minimització dels risc d’incendi a la Serra de Godall a través de la silvopastura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!