Sigues el camí
que du a la serra,
sigues l’àliga
que arriba a la mar
i el llop que udola
mentres la Terra,
sense adonar-te’n,
vol sentir-te a prop.
Tingues paciència.
Les gotes d’abril
mos abrigaran
i ja serem lluny
de les tempestes.
Escolta el Mestral
acaronan-te.
Mira la lluna
com se’ns emporta
cap a un nou dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!