I
Avui escric des de Montpeller, que és una ciutat que m’agrada molt. Bé, de fet m’agraden tots los racons dels Països Catalans i la veritat és que ací m’hi sento com a casa. Una altra cosa són les fronteres i una altra los sentits de pertinença.
Per bé que al tren m’he adormit i he anat a parar, primer, a Nimes, he visitat aquesta altra ciutat per mi desconeguda. Ha estat un matí entretingut, val a dir-ho. De tornada a Montpeller he constatat que en qüestió de trens i silenci i benestar, l’estat francès mos passa la mà per la cara.
II
Estic enamorat. Continuo enamorat. L’amor és l’energia més alta que puga existir. L’amor ho pot tot. Qui estima sense mesura és un afortunat. No tothom sap estimar sense mesura. Hom s’ho pensa, s’ho creu, s’ho imagina, però estimar sense mesura és una cosa gairebé utòpica. Jo voldria estimar sense mesura, que passés lo temps, les dècades, i estimés amb la mateixa qualitat d’ara.
III
Sort que a Montpeller he dut tabac. No vull dir-vos el preu de la cervesa, ni del tabac. És quelcom que els catalans no podríem mai superar a nivell emocional. I com m’ho faré? Ai mare.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!