I
Conten que passat sant Jaume la claror del dia comença a minvar. Ho celebro. Seria una mala notícia que a partir d’eixe dia la claror s’escampés encara més. N’hi ha prou, mai tant. N’hi ha prou de pollastre a l’ast i botifarres de ceba. Que arribe l’hora de l’olla i la bajoca amb pataca.
Fins i tot celebro que la feina per a dos resulte ser només per a un. Celebro que el ventilador s’ature de cop i l’última canícula s’endugue fins i tot els mosquits a l’altra banda del Mediterrani. Si ací no es pot viure, no es pot viure i prou.
Voleu coherència i calor? Això no pot ser. Maionesa o allioli. La substància no és la mateixa, carat.
II
El juliol s’ho espolsa tot de sobre menys la calor. La manera esta que té el juliol d’arrossegar-se i no acabar mai. Una manera molt seua. Jo en dic romansejar. Hi ha persones que són com lo juliol. Són ploms com elles soles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!