És precís no deixar de banda la poesia del Mediterrani. I d’entre totes les poesies, per exemple, aquella que Umberto Saba dedicà a una cabra: ‘Quell’uguale belato era/ fraterno/ al mio dolore.’
Jo gairebé cada dia observo la mirada de les cabres i de les ovelles. I penso que Saba va dedicar un poema a una cabra lligada a qui li parlà a través del seu dolor.
Hi ha moments que, pasturant, una cabra alça el cap i se’t queda mirant. I és una mirada profundament humil, senzilla, clara.
Les cabres -almenys les celtibèriques de Castelló- tenen una mirada que jo no sé descriure, però jo diria que Umberto Saba s’inspirà en els seus ulls per a escriure aquest poema.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!