No m’agrada començar a escriure amb un ‘no’ i tampoc m’agrada planificar rutes amb moto. Amb la meua Vespa. Vaig descobrir la meua ciutat, Barcelona, a base de nits a cegues. Si no arriba a ser per la Vespa, mai hagués sortit del barri, de Les Corts, com aquell qui diu. Val a dir, per cert, que quan era menut havia conegut a la senyora Conxita, que tenia una botiga de queviures i li mancava un braç. La senyora Conxita, a voltes, pesava a ull i ningú es queixava. Tampoc es queixava ningú que el seu gat gras com un tosino passegés per damunt de les caixes de les fruites i les hortalisses i els sacs de llegums. Ca la Conxita era cosa de vore. M’encantava. L’Illa s’ho va emportar tot i bona nit i tapa’t, senyora Conxita.
La senyora Conxita era protestant i tots los domenges baixava amb son germà fins a Sants i allà agafaven un taxi fins al Poble Sec, on feien missa. Un domenge m’hi portà. A casa no se’n recorden, però jo en tinc un record vivíssim, d’aquella casa del Poble Sec i d’aquell domenge.
Ma iaia Ramoneta, que la coneixia bé, sempre deia que la senyora Conxita ‘mai va sortir del barri’. Ella -ma iaia- com la Conxita, van vore el naixement i la mort d’un barri, perquè Les Corts és un barri de ciment i xones que els domenges creuen la Diagonal per a fer el vermutet.
Doncs bé, avui he fet ruta pel Maestrat. Sant Jordi, Traiguera, Cervera, Sant Mateu i la Jana, des d’on ara escric. I ara, en este bar que tant m’agrada, tot sol, escric això sense proposar-m’ho. Ves, talment com les rutes a cegues, que vas anant i anant i gas a fondo i al final et canses, pares la moto i fas un quintet. Sense alcohol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!