Solcades

Lo Mercat, que és lo més llimpio i polit del món; la biblioteca, massa menuda, però en gran mesura deshabitada; la Plaça de l’Hort dels Escribano i, a la vora, l’amic Arnau, de Santa Bàrbara, al seu Centre de Documentació de la Guerra Civil.

Avui mos hem trobat a l’Hort dels Escribano, per cert, davant de la biblioteca, quan jo tornava al cotxe per anar a comprar llavors de camamilla a Benicarló mentres ma filla assajava a la seua comparsa.

Però ara posem que volem anar als cines i, a un carrer del costat, trobem lo parvulari on va anar ma filla, los Ninets, quan de Tarragona vam anar a raure al país dels iaios i les iaies i les iaies del cel.

Ja m’he embolicat. Hi torno.

Potser hauria preferit seguir pel carrer Major, arribar fins el passeig i decantar a la dreta fins a la Plaça de Bous. Vull fixar-me si sobreviu Enric Valor. Tinc esta costum, si passo per allà. I prendre el carreró que em durà a l’Esmuvi, allà on ma filla fa ballet, mentres observo el parell de façanes que més em plauen de tot lo poble. Són cases antigues, deshabitades, d’antics pescadors. Se coneix que són d’antics pescadors perquè tenen motius mariners, la qual cosa en temps dels nostres iaios s’estilava.

Avui volia ploure. No sé si plourà demà o esta mateixa nit començarà.

La casa dorm. Avui ma filla volia que li contés una història sobre els medievals. Quan hem tornat a Les Cases, aprofitant que l’Aina encara no havia tancat la biblioteca, hem anat a cercar uns contes. I de tots los contes, un de nou sobre els medievals mos ha cridat l’atenció.

Abans de sopar, Quintana mos ha ensenyat una destral molt antiga, de pedra, que diu que es va trobar a Cantavieja, i mos ha contat la seua història.

Los mamuts tenien uns ullals enormes i vivien amb els Neandertals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!