Solcades

Pos sí, il caldo è arrivato e ci resterà per qualche mese. Quina sort, quina joia. No me’n sé a venir.

Domenge. Bar la Plaça de la plaça de Sant Mateu. Refugi. Ombra. Una manera amable d’existir. Granissat de llimona i aigua frequeta com una rosa.

Si no m’erro, demà serà dilluns i la calor no serà com la de la setmana passada. Diu ma filla Aran que hi haurà nuvolades, que ho ha consultat a l’iPhone. Bon auguri, bona festa. Qualsevol bri d’aire és benvingut i celebrat.

I ara, després del granissat i d’unes copetes d’aigua ben fresca, cap a Cervera. Cervera també és un refugi. Per a molts, Cervera és un poble del Maestrat i au, però per a mi també és un refugi.

La solitud és un espill-calidoscopi. La libertà appartiene solo ai coraggiosi. È così.

Lo cel s’ha obert, tota llum encega l’ànima. L’ànima serà bressolada així que la nit s’endinse en el somni. Això són coses que mai canvien. Cal confiar que sempre sigue així.

Hi ha amors que no arriben enlloc. Són aquells amors que es compten per anys. Pel temps. Hi ha altres amors que van més enllà i es compten per mesos o temporades. A la fi, hi ha amors fecunds que no tenen mesura, que no filtren. Són els amors que compten.

Un dia, una tarda. Migdia. Tancar els ulls, projectar un pensament. Apropar-s’hi, apropar-s’hi, sense témer. Ets tu? Prendre el seu camí. Essere sedotto dal suo vero lato…

PS. Ahir va acabar la sèrie de fotografies amb el títol ‘Un matí a Vic’. Podeu vore-les totes aixines rapidet ací.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!