Solcades

Som una nació molt ferma i jo me’n sento molt cofoi de formar-ne part. Una nació s’estima quan se la coneix. No em refereixo al poder, als governants, ni únicament a les institucions. Una nació és, en primer lloc, la seua gent i les seues sociabilitats.

En l’era de les desigualtats, la por i els relativismes, plantar-se a les places dels pobles i observar què hi passa; arribar a conèixer una part de la gent que hi viu, que hi treballa, és una de les actituds que més dignifiquen. És alliberador i bonic.

Ara mateix escric des del bar La plaça, a Sant Mateu. Aquesta vesparada m’han informat d’una notícia que m’ha entristit. Jo, quan m’entristeixo, cerco l’amor a la desesperada. Poso la Vespa a 80 i viatjo pels verals. La Jana, Sant Mateu, Xert, Canet lo Roig, Traiguera… Arreu. Cap a la pau, cap a la nostàlgia, qualsevol lloc on el meu cor no trobe encara, massa pronte, el consol.

Em conec prou bé la nació completa i tinc amistats arreu. Lo meu refugi és la meua pàtria, la seua llengua, la seua història. Una bèstia solitària com jo sap del cert que quan desaparegue del món enyorarà sentir-se profundament trista assaborint un cafè gelat en esta plaça preciosa de Sant Mateu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!