Com tots los dimarts, després de ballar, la meua jove i jo, son pare, anem a la biblioteca de Vinaròs. Jo sospito que d’ençà que vam abandonar Tarragona, no hi ha hagut setmana que no haguem trepitjat la biblioteca. I ara em pena que Ramon, lo conserge, s’haigue jubilat.
Malgrat la seua dèria per les teories més inversemblants i tronades de la conspiració, jo sempre he respectat a Ramon, un vinarossenc de soca, una persona afable, amable. Ramon és una bona persona.
Si mai veniu a Vinaròs i us abellix passar per la seua biblioteca pública, voreu al cel obert la gran obra de Ramon: Los planetes del sistema solar que, penjats de sostre del segon pis, davallen fins gairebé la planta baixa.
L’any passat dissenyà un Doraemon gegant que reposa a la planta dels xiquets i les xiquetes, que és la planta on habito amb l’Aran des de fa ja una colla llarga d’anys.
Avui hem berenat a casa de ma germana, a Ulldecona. Després hem baixat a Vinaròs, on ma filla, que és balladora de mena, balla a ‘Locura’. Enguany és lo primer que no va a l’Esmuvi (a l’Escola de música de Vinaròs), on feia ballet clàssic. I ara estem a la biblioteca. Davant meu tinc un llibre del 94 editat pel Consell valencià de cultura de la Generalitat valenciana: ‘Homenatge a Joan Fuster’. Hi escriuen tota una colla de senyors. M’ha cridat l’atenció un article de Joan F. Mira: ‘Joan Fuster: l’assaig, o la literatura d’idees’.
Jo ara voldria deixar testimoni de Ramon, lo conserge, de qui tantes vegades havia escoltat les seues històries fantàstiques (i del tot certes, segons ell). Ramon tenia una expressió que recordaré sempre. Aproximada i ràpidament deia: ‘Tu quant pots estimar? Infinit, no?’. Ramon deia moltes coses i totes d’un seguit. I l’única de dreta, si hem de ser sincers, és la que acabo de relatar. Però jo el trobaré a faltar. Espere trobar-me’l pels carrers, gaudint de la seua jubilació, a propet del port. Ah, sí, lo seu port de Vinaròs, allà on va créixer.
Tant de bo algún dia mos beguem un barril sencer de cervesa de blat sense alcohol. Erdinger, de Weissbrau. Ja ho sabeu: A patir, l’últim dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!