I
Déu estava en los seus dies de pena i després ho estava en los seus dies alegres. Un dia vaig dir-li una obvietat. Vaig dir-li: ‘Tot passa’. Perquè tot passa, tot muda, tot canvia vulgues que no. Jo he passat de la pobresa a la riquesa. Però jo sé que he de morir pobre. Això no és una certesa, sinó una previsió.
II
M’esperen una anys bons, potser una dècada a molt estirar. Em salva l’optimisme i la penombra de l’església les hores que passo al costat de Déu. Què voleu?
III
Avui m’adono que estimar és l’única manera de transformar la realitat. I a mida que la realitat es transforma, les pors als canvis desapareixen i la convicció que tot està en mans de Déu pren sentit i s’enforteix. Això és escandalós perquè en els nostres dies la fe ha estat defenestrada per la ignorància i la tronada ‘new age’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!