Creixen los elements del meu entorn i la nit, arraulida a un cantó de l’espill, somriu i es masturba. Finalment, aquesta tardor s’ha estrenat sense que ningú la vingués a rebre, però els carrers s’han xopat i les grunetes han emigrat. La platja rep les onades que este matí rondaven les costes italianes. Res ve a néixer, tot ha estat creat sense tenir en compte el temps, ni l’espai. Així, a l’ample, amb una dosi de misteri que ningú percebrà mai.
Creixen los elements de l’entorn i l’alba, entremeliada, s’ha tancat a l’habitació del costat. Diu que no en sortirà pas, arribada l’hora. Millor, que la nit rebente. Que la nit rebente i els noticiaris expliquen les xonades de cada dia. Que la nit rebente i canvie l’òrbita de la Terra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!