I
Ho sento, de veres, voldria que al bloc pogués expresar-me lliurement, però això no pot ser. A banda del bloc, però, tinc un dietari. M’ho van aconsellar i ja fa gairebé deu anys que m’he acostumat a escriure cada nit allò de remarcable que m’ha passat durant lo dia. És un diari personal, però no és confidencial: no és exclusivament per a mi. És el dietari que parla en veu alta i que certament és molt útil. Actualment tinc més de cent quaderns escrits a mà: tota una història de vida.
II
Estic pensant què faré de cara al curs que ve, de cara al setembre, quan torne de treballar a una farga dels segles XVIII i XIX a Andorra. Segurament, marxaré a excavar al País Valencià. M’ho han de confirmar, però.
III
Acabo de rebre uns d’aquests missatges instantanis de VilaWeb que m’apareixen al lateral de la pantalla del Mac: des d’avui i fins dimecres patirem una onada de calor arreu del Principat. Doncs caldrà refugiar-nos.
Avui, en canvi, mentres feia el vermut amb Sisco i l’Antonio corria el vent de Llevant. Avui hem esmorzat al càmping, Cranquet, Caboça i jo, Higgins. Trigaré a tornar-hi, si és que hi torno.
IV
He decidit el nom de la categoria dels textos que prendrà el relleu a Gelosies, rutines i costeres amunt. A partir del 25 d’agost, com cada any, la secció canviarà de nom.
V
Toni és de les persones que salven. La seua bonesa és insubornable, incorruptible. Em fa molt feliç que siga el meu amic. I em recomforta. Gràcies, Toni.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!