Quants quilòmetres, metres, distàncies? Quantes? I rèiem perquè érem menuts i les nits eren setembre. Hi havia un gust pels dies que ja no consta en les nostres converses. Les paraules que es diuen ens fan comprendre més del que som capaços d’oblidar al cap de vida i mitja sense dir el nom dels iaios. Metres, distàncies, canvis de cablejat, un manera de veure, si voleu, amb aire condicionat o sense. Pous de gel, per a què us volem? A la Sénia n’hi ha. I a Les Cases del Riu, passat lo pont, un saxo sonava. O un clarinet. Si les nits eren setembre i també un saxo o un clarinet que diries que venien dels safarejos de la plaça de missa. Jo vaig saber que aquell dia romandria per sempre. Quants quilòmetres? Potser pocs, però amb els contrastos que putegen els anys d’aprendre que els angelets no són històries vulgars, però no són los que s’emporten les dents de llet per uns presents simbòlics que els anys faràn delicats com un amor massa autèntic per ser viscut sense naufragis, per dir-ho sense romanços. Furga. Furga de camí camí a la Sénia. Escarba, remena, burxa, regira, tafaneja. Al final, allò que hi trobaràs serà això: de la mà de la iaia, travessant lo pont, muntant cap als safarejos, venint de Les Cases del Riu, un setembre, mentre sonava un saxo o un clarinet i el cel era gris de pluja i era vespre. I de tornada a Ulldecona plovia. Any 1987. Fes-te a la idea.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!