Solcades
Eduard Solà Agudo
I tu, te la passes per la pixa?
Fa uns dies en Boada, este homenot del Camp que mou la Ganzell, em va enviar una cita de Pierre Vilar sense referenciar per si li podia donar pistes.
Ja n’hem parlat sovint del meu enuig pels articles sense referenciar (o mal referenciats, que si és no és és el mateix però amb més mala llet).
Tinc per costum de llegir articles d’ací i d’allà i no només los d’esta casa. I el cas és que no em sembla pas malament que a voltes es prescindeixi de citar alguna expressió dels clàssics universals (jo també ho he fet ací mateix a causa del ‘cop de Google’), però passar-se per la pixa certa informació per costum és de maldestres o de mal gust.
Al final acabarem referenciant només los versicles bíblics i per allò de l’estètica o què?
Apa, ja ho he dit. De bon rotllo.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi han expressions que ben sovint són atribuides de manera maldestra.
Un exemple és allò tant sentit [i poc escoltat] de: “Quan els nazis vingueren pels comunistes, no vaig aixecar la veu: Jo no era pas comunista […]”, paraules del pastor luterà Martin Niemöller d’un sermó [“Què haguera dit Jesucrist?”] de Setmana Santa de 1946 predicat a Kaiserslautern, Alemanya. L’atribució errònia recau sobre el dramaturg alemany Bertolt Brecht. [Informació extreta de la Viquipedia].
L’anomenada “Regla d’or” [“fes als altres allò que voldries que els altres et fessin a tu”] apareix escrita a l’evangeli segons Mateu (7:12) i a l’evangeli segons Lluc (6:31) i es atribuïda a Jesús el Crist (vagi a saber si aquesta regla no és anterior al sermó de la muntanya!). Normalment no es cita la font… no fos cas que els ignorants pengessin l’etiqueta de ‘missaire’ o de clerical a qui posses ‘la nota a peu de pàgina’! Contextualitzada, la regla d’or apareix sovint als serveis públics.
A la Bíblia hi han nombrosses referències creuades textuals. Aquest fet és un cop fort a la creença que vol enfrontar el [mal]anomenat Nou Testament amb el [mal]anomenat Antic Testament.
L’expressió del títol del seu post no l’havia sentit mai. Havia sentit “m’ho passo pels collons”, “[…] pel ‘forro’ dels collons”, o “[…] per la xona” (accepció, aquesta, que alguns volen donar un tret antipatriarcal: https://escritspergirona.wordpress.com/2017/07/26/fartes-de-la-pressio-estetica/). O “Me la sua!”.
Gràcies pels regals que dia rera dia ens fa en forma d’escrits [“tots” els escrits, sense excepció, malgrat algún puntual desacord].
En el present cas, sóc partidari que cal anomenar la font quan s’utilitza quelcom literalment.
Atentament
Jo tampoc coneixia l’expressió ‘passar-se-la per la pixa’ fins ahir, quan per ventura vaig escoltar la cançó d’en Puntí que enllaço al text.
Sempre m’alegra la seua presència, els seus comentaris. Sobretot perquè m’agrada la gent amb un criteri propi. I malgrat no estiguem d’acord en allò que és aparent, penso que compartim el rerefons de les certeses (tot i viure-les o sentir-les des de perspectives aparentment diferents).
Gràcies,