Solcades

En fer-se de dia va desvetllar-se. Les tres de la tarda. El sol il·luminava el seu rostre. Jo havia plorat per ella. Jo sóc molt ploraner. Aquella nit no vaig aclucar els ulls. La malaltia feia el seu curs. En desvetllar-se em buscà amb la mirada. Ja no somreia. Vaig apropar els meus llavis a la seua galta. ‘Com has dormit?’, va preguntar-me.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!