La tristesa dels dies
comptant les hores solars.
Qui no sofreix per amor,
qui no espera per amor,
qui es lliura a la mar blava
amb els peus adolorits.
Si salva una esperança,
si una vesprada torna
i una àguila s’apropa
per deixar-se acaronar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!