Solcades

De matinada he llegit la teua darrera carta, Enric, aquesta volta adreçada al ministre de Justícia francès Gérald Darmanin. L’he llegit i he pregat a Déu per a que passes en pau al cor aquest temps a la presó. No és tot el que puc fer per a tu, en sóc molt conscient i em reca. Ara només puc oferir-te aquesta lletra.

Tot lo món sap que no ets cap criminal, al contrari, i la teua angoixa m’entristeix, sobretot perquè malgrat no haver-nos conegut mai puc comprendre-la molt fàcilment. Jo no em considero anarquista, malgrat compartir algunes idees del teu pensament polític, però em fastigueja igual que a tu viure en un món en mans de la canallesca. La propietat privada i l’especulació han de ser realitats sistèmiques superades per models de riquesa que garanteixin l’abolició de les guerres, les violències, el racisme i la pobresa mundial. Què he de dir-te que no sàpigues?

El món no està educat per al canvi. Cal ser-ne molt conscient. Potser no ho estarà mai. La violència del sistema s’acarnissa ferotgement contra tothom, però especialment contra aquells pels quals la justícia és massa cara. L’era de la informació és ben bé la de la por. La por empeltada a la consciència dels humans des del naixement. La gent té por i prefereix els succedanis i els tranquil·litzants a viure una realitat més autèntica i solidària. Des del meu punt de vista, una vida lligada al missatge de Jesús, tal i com jo el penso des de que era un marrec, que és talment com el sentia un dels teus -i meus- referents: Martin Luther King. De fet, ha estat aquesta coincidència la que m’ha motivat a escriure’t públicament.

Hauria de ser prudent i tenir en compte a molta gent que es planta, segurament.

M’agradaria molt que algún dia puguem passar una estona plegats, amb la meua colla del poble. Fins i tot que puguem ser amics. Gent com tu és la que cal en aquest món. Ho sabem la gran majoria, la gent que estima la bellesa de la vida, la pau i la ciència. Quan tornis al carrer, ací em trobaràs. Casa meua sempre serà casa teua.

Tant de bo aviat pugues llegir això.

Una abraçada gegant, Enric.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!