Venen los Reis Màgics. A casa estem convençuts que hi seran, que arribaran com tots los anys, malgrat ho facin de ben cert amb les ànimes tolides per la catarsi. La catarsi que, al poble, ha obligat a redefinir la tarda de Pastorets per una ‘Tarda d’il·lusió’, a Ulldecona. Ma filla Aran i jo fem de pastorets, anunciant lo naixement de Jesús. Esta vespra, a les sis, tenim l’assaig general, lo darrer, i jo ja tinc lo diàleg après: ‘Visca! Visca el Jesuset!’.
Conten que per Cap d’Any cal fer propòsits bons. Jo només demano el mateix, a la Providència: Salut i Pau. Per a la família, per a tothom. No em manca la fe en Jesús, de bon de veres, que no és menys cert que la fe, l’oració i les meditacions a redós de les Escriptures em donen l’empenta i la felicitat quan los dies es torcen i van mal dades.
Diria que tots i totes necessitem un descans, una bona dormida. Una dormida d’aquelles que comença després d’un sopar amb amics que en acabat deriva en una conversa amable i acollidora, de germanor. O potser una dormida que comença quan tornes a casa després d’uns dies de transhumar amb el bestiar. Quan lo llit esdevé una catifa màgica disposada a transportar-nos ben lluny, a indrets fantàstics, que no coneixen l’angoixa i la tristesa de les guerres o de qualsevol conflicte.
No més anuncis, no més propaganda, sinó una humanitat estimant-se, il·lusionada, esperançada. En Pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!