‘Al Vendrell, a un poblet que està a la vora de Tarragona, va néixer en Pau Casals, que era un músic molt important. Saps quin instrument feia sonar? El violoncel. Saps com és un violoncel?’ La Pilar me’n parlava molt sovint i amb emoció quan jo era un marrec de sis o set anys o
Aristòtil: ‘La història explica el que va succeir i la poesia el que hauria d’haver succeït.’
L’aigua del mar cura tots los mals.
Fa uns dies em va trucar en Pocurull i vam xerrar sobre la seua anada al Vendrell i coses de les respectives feines i també sobre la polèmica de les obres d’art de Sixena (no sé per què, però en fi). Mentres parlava, allà als Ports que començava a ploure. Feia una estona que m’havia
A les darreries de la primera dècada del segle XX, al municipi de la Chapela aus Sents, a la Nova Aquitània, Bouyssonie i Bardon van identificar un esquelet conegut com ‘l’humà vell’. Es tracta d’un Neandertal que va viure fa uns 60000 anys. El bon estat de conservació d’este Neandertal va fer sospitar a Bouyssonie i
Allò que viu a voltes submergit i a voltes a la intempèrie, però que viu sempre que pot, sempre que l’aigua salada cobreix aquella fesomia de taperot, de sòl que el neògen no va cobrir precisament perquè la mar encara no l’ha amollat des de temps remotíssims, des de l’origen. Moltes voltes lo sol li
Avui tots i totes mos deleitem amb les fotografies que la NASA i milers d’aficionats i curiosos d’arreu del món -com jo- fan anar amunt i avall de la xarxa. Prou s’ho val, el fet.
Finalment, m’arribà la proposta. No em va sorprendre, però és clar que, per bé que la cosa venia de lluny, vaig pensar allò que es diu amb una certa recança: ‘Ja era hora’. De mica en mica, com tot allò que ateny a la ciència, vam endinsar-nos-hi. Una dies abans de començar vaig tornar a