Solcades

Eduard Solà Agudo

Strade bagnate

11 de desembre de 2017

He creuat lo riu del carrer mentre la pluja baixava amb pressa, fent fressa -el brogit de l’aigua dels terrats- tota avall, tota fresca, esta vespra, avui ja sí i per fi, perdent-se per sempre, malaguanyada, morta, perduda, inútil, regalada, lliure, correns, arreu. Com si no manqués per a viure i fer viure i riure.

Llegir més

‘Amor, Roma’

10 de desembre de 2017

En aquella hora aferra’t al teu record, al primer que trobis, sense pensar-t’ho, i anomena, crida, recorda, rememora, repeteix, proclama, digues com vulgues la paraula ‘vida’. En aquella hora, la paraula més vera és Ella: És la vida. Recorda-ho, pot ser que no sigue una ximpleria, pot ser que sàpigues de què parlo o ho

Llegir més

Un gran somriure

6 de desembre de 2017

A l’examen de Filosofia de la Selectivitat (1998), a l’edifici Nexus de la capital catalana, vaig comparar l’ètica de Plató (Sòcrates) amb la de Nietzche. Quan li vaig contar a la Rosa, la meua professora de Filosofia, tot just sortir de l’examen amb presses perquè no volia perdre un tren, vam esclatar amb un gran

Llegir més

Fer nit

5 de desembre de 2017

Al Sénia de l’alzinar en diem carrasca. La carrasca. No passa res. Del llentiscle en diem matissa i la Terra segueix fent lo gir al voltant del Sol ad eternum. Jo no ho he vist, però segur que així és. La carrasca és l’unica formació arbrada de la Serra del Montsià i el principal hàbitat

Llegir més

De l’actitud i la voluntat

4 de desembre de 2017

Hi ha una qualitat capaç de transformar-ho tot: La senzillesa, en qualsevol de les seues expressions. No deu ser l’única, però segurament siga de les més potents. Estic d’acord que l’adjectiu podria ser més precís, però ‘la senzillesa’ recull tota la dimensió conceptual que ara vull referir. La intel•ligència és concreta: Es manifesta de forma

Llegir més