Somriure, rialla… Riota. Ha estat reescoltant ‘Raixa’ que he tornat a rememorar la paraula ‘riota’, el gest de la mala llet, de les males intencions, de l’amargor, de la deshonestedat, de la mala vida. Somriures i rialles, totes i a cabaços, només s’accepten. I s’ofereixen. Bon Nadal a tothom.
He retornat a ‘Raixa’, de na Maria del Mar Bonet, per tornar a escoltar la cançó que encapçala este esplèndid treball. Perquè ahir ma filla em va demanar que li cantés una cançó i jo li vaig cantar ‘Madona de Sa Cabana’. I quan vaig acabar em va demanar que li tornés a cantar. I
La indeclinable solitud del greuge va emergir, de sobte i insubornable. Ufanosa i impertèrrita, la ciència i la vida.
Capaces de desfer en lo sentit d’alliberar, escapar, deseixir i evadir en lo sentit de desbaratar o descompondre lo petit neguit o aquell impàs de després de dinar. De deconcertar els sentits, vaja, de desorganitzar el pensament i destruir o esbordellar un capvespre meravellós i gelat com este. Per exemple: Indian Summer, Blue Sunday, Little
Callís, camí, caminal, caminol, carrerany, corriol, senda, sendera, senderó, tirany, vereda, via, vial, viarany, viaró.