És tard. És massa tard. Lo cansament, a voltes, és un aliat de l’insomni. I caldria reposar. Caldria dormir unes hores abans de seguir feinejant. El goig de la felicitat hi ajuda. La complicitat amb el temps. Sense fer gaire soroll, m’alçaré a fer un mosset a la cuina. És tard per a estar prou
Conten que el rostre és l’espill de l’ànima. Jo prefereixo pensar que el rostre i la personalitat són associacions que fem cadascú de natros quan coneixem a una persona o fins i tot després, força després de conèixer-la. Hi ha rostres que mos pareixen antipàtics i n’hi ha d’altres que mos inspiren confiança i ens
L’amic Boada, qui fou company de militància de Guillem Agulló, una volta es va referir a la seua memòria, entre altres versos, d’aquesta manera: ‘No hi ha terra eixorca’. És cert.
Sempre bereno qualsevol cosa. O no bereno: Sopo. Faig, allò que se’n diu, un berenar-sopar. Però mai conec, la veritat, com pot anar girant del tot lo dia.
‘La lluna és mentidera’. Tothom coneix este recurs didàctic per reconèixer si minva o creix. La lluna fa trampa. Tothom ho sap, però ella no pot canviar.