‘El rostre blanc fa lleig en un mariner: ha d’estar negre per l’aigua del mar i també pels raigs del sol. També fa lleig en un pagès, que sempre remou la terra sota el sol amb la rella ganxuda i els rascles pesants. Si el teu cos estigués blanc pàl·lid, també faria lleig en tu, que aspires a la fama de la corona de Pal·las. En canvi, ha d’estar pàl·lid tot aquell que estima: aquest és el color adequat per a un amant. Aquest color li escau; gràcies a ell molts creuran que no es troba bé. Pàl·lid per Side, Orió errava pels boscos; pàl·lid estava Dafnis per amor vers una Nàiada insensible. Que la teva magror mostri el teu ànim i que no et sembli lleig cobrir els teus cabells lluents amb una caputxeta. Les nits en vetlla, les preocupacions i el dolor que neix d’un gran amor, demacren els cossos dels joves. Per aconseguir el teu desig fes-te digne de llàstima, per tal que el qui et vegi pugui dir: ‘Estàs enamorat’.
Ovidi: L’art d’estimar. Barcelona: La Magrana, 2000.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!