Solcades

Eduard Solà Agudo

Ottla Kafka

Deixa un comentari

El 7 d’octubre del 1943, Ottla Kafka, la germana més xica de Franz Kafka, va desafiar la lògica de la supervivència. Del gueto de Terezín estant, on feia treballs forçats, va veure un grup de nens i nenes espantats, esperant el transport cap a Auschwitz. I Ottla es va oferir voluntàriament per acompanyar-los per tal que no fessin aquest darrer viatge aterrits, tristos, sols i dominats per la por.

Durant el trasllat, Ottla va caminar calmosament amb ells. Els testimonis coincideixen que va ser la presència protectora: una mà presa, paraules suaus, un somriure. No podia canviar el destí, però sí com s’hi enfrontava.

Dos dies després, en arribar a Auschwitz, Ottla i els nens van ser enviats junts a les càmares de gas; van morir el mateix dia. Ella no va poder salvar les seves vides, però va triar no salvar la seua si això significava abandonar els que més necessitaven consol.

En un sistema que buscava esborrar la compassió, ella la va encarnar.

Aquesta entrada s'ha publicat en Pace sulla Terra el 4 de setembre de 2026 per Eduard Solà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.