Solcades

Eduard Solà Agudo

8 de desembre de 2025
0 comentaris

Oggi e domani. Giorni di circo

I

Però, vist i sofert, arriba el migdia que intueixes que aquell àngel que apareix en l’hora lluminosa ara t’acull en el seu ventre i t’escalfa com una mare.

Has oblidat que no has de tenir por?

Encara no ens ha arribat el temps de trascendir, però a voltes se’ns fa present. En la nostra distància, en cadascuna de les nostres lectures. A voltes em manques. A voltes penso que aviat tornaràs al mas. Espero poder estar amb tu, aleshores.

Què n’esperes d’aquest Nadal?

Com t’ho diria? Hem volat massa aviat. Potser hem corregut massa. Potser. O potser ara és l’hora de recapitular uns anys. No em refereixo a travessar les passarel•les i afonar-les per sempre per a que corren riu avall i esdevinguin oblit, sinó de fer-ne de noves. Potser és això el que ens cal. Potser. Una mica més de saó, un polsim de romaní. La sort, en diuen.

Vull viure un temps a Itàlia. No m’ho acabo de creure, però. Aniré fent vols esporàdics a Forli. Potser. És una idea, més que un propòsit.

II

Encara em fixo en els errors ortogràfics de la gent.

III

Avui he anat al cinema. Feia temps que no hi anava. Anys. El cinema de Sant Mateu és meravellós. Recordes el dia que vam anar al Truffaut? Ho recordo gairebé tot, d’aquell dia, fins i tot les converses abans d’entrar i sortir de veure aquella pel•lícula que alguna vegada he rememorat. ‘La hada ignorante’. Va estar bé. Aquells dies van estar molt bé. Aquells anys. Girona és mare, oi?

IV

Els dies cauen com els anhels mandrosos. Tanta lletra, tanta son. Una vegada, una tercera vegada. Successivament. No em queixo, però em pregunto coses de la nostra carpeta blava, sobretot després de la pregària de la nit.

Avui he tingut un somni espès. No m’agrada somniar amb pobresa. He vist rostres de gent decadent. Una nit de merda.

V

Forse domani andrò ad Arion. Voglio vedere la quercia. Tutti i terreni sono puliti; le terre incolte, i campi coltivati, gli ulivi. Voglio esprimere che questo mi rende felice. Oggi, mentre guardavo il film a Sant Mateu, mi sono ricordato che ho dei libri lì che vorrei portare a Cervera.

Presto avrò più tempo per leggere. Questo, sapete, mi rende sempre felice.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!