Solcades

Obre’m la porta del matí.

Que la nit acabe en un sospir

i l’alè de l’aurora m’eixugue el rostre

al moll de la gelor i de la rosada.

Ara vull banyar-me a la mar

i pregar a Déu per aquest amor

que un dia es perdrà per sempre.

Obre’m la porta del migdia,

que la llum penetre per la casa

i em recorde que vius

passejant cada vesprada 

per les cales solitàries 

que a l’hivern esdevenen refugis

d’absències i silencis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!