I
Quan tot és tant blanc
que m’esclata el somriure
i la pau se’m torna gatzara,
s’obre el cel i la pell se m’eriça.
II
Tot i perdre avui una altra volta
i voler romandre a soles
per esperar que arribes
i em cobreixis l’esquena
amb un pedaç de roba vella,
et prometo que et sento a prop.
III
Que la vespra es penge
d’una olivera farga
i el teu record em faça feliç
malgrat em faça plorar.
Que la nit retorne a la vida
i jo em more abans de tenir res.
IV
No us n’estigueu de xerrar,
de proclamar les vostres veritats.
No sigueu mesquins, ni covards,
i no us deixeu perdre per l’odi.
El poderós, com l’arrogant, és trist.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!