Enguany he escrit dues vegades sobre la mort d’un amic de la meua colla del barri. En la primera vegada vaig escriure ‘et vas anar apagant’ perquè així va ser. Uns dies d’anar deixant aquest món, acomiadant-se de la seua gent estimada amb una serenitat commovedora.
Vivíem al mateix carrer, havíem vist néixer l’Illa Diagonal, havíem jugat al mateix equip, havíem fet la Pica, ens agradava visitar Vic i jugar a la Buti a Can Deu. Alguns divendres -quatre, de fet- quan jo tornava d’algún jaciment, ens agradava descobrir els vins i licors de la Catalunya del Nord.
Cada 25 d’agost, ja ho sabeu els meus incondicionals del pensament lateral, rizomàtic i ves a saber què més (de les llampades i l’odi reconvertit en bonesa i amor complet a la nació completa), la secció de les meues llampades canvia de nom. L’any passat vaig anomenar-la ‘La nau de las anmas’ pensant que escriuria sobre el meu amic, a qui seguiré plorant les vegades que em done la gana.
No he pensat el nom de la secció que el proper 25 prendrà el relleu de ‘la nau’. Si us fa il•lusió, proposeu algún títol als comentatis i jo decidiré si passa el filtre o no. No cal que tingue gaire trellat, ni sentit, és a dir, només cal que estigue en relació en alguna cosa de la vida. Tampoc cal que us presenteu. Enguany, això va així o ja pensaré un títol i més gas.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!