Solcades

Eduard Solà Agudo

30 de desembre de 2020
0 comentaris

Nadal

Nadal. Lo cerç bufa amb ganes. Quan minva, torno a la feina d’espollogar els arbres. Fa anys que no els he tocat a fons perquè he volgut esperar a que es formessin després d’una espollogada de regeneració el 2015. Ara els cal una bona aclarida, ara que les rames pengen amb harmonia.

Diuen que ‘al febrer, esporga l’oliver’, però jo m’he anticipat. De fet, el 2015 també vaig començar per Nadal. ‘Per Nadal, un pas de pardal’. ‘Per sant Esteve un pas de llebre’. Lo temps ha girat. Lo fred se fa notar.

Estic content. Tant de bo l’angoixa de la pandèmia, amb el vaccinament que arriba, vagi minvant fins a desaparèixer o fins a que no siga una amenaça per a la vida. Sempre he defensat sense peròs la feina dels metges i els equips de sanitaris en general, però a estes alçades no tinc prou paraules de gratitud cap a ells. Un profund i sincer respecte.

Ara mateix estic escoltant la notícia de la nova soca ‘britànica’. No sé pas com girarà este món nostre. En fi, Pau i Bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!