Solcades

A l’hort dels Arenals, a la Foia d’Ulldecona, els migdies hivernals són pura poesia. Ja us he dit que vendria la primavera i l’estiu per cinc cèntims d’euro? No us ha quedat clar, fans sacrificats del Solcades, que el sol m’esborrona, que em mortifica les neurones? Per això sóc una bèstia de la vespra i la nit, un animal que ha après a vivificar les nuvolades, les pluges, les tempestes, les rosades, les calamarsades i la poca claror, talment com Déu vivificà l’home i la dona. Per això celebro els migdies, perquè són la porta que ens aboca a la felicitat fingida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!