Que l’amor sempre venç, carallots, i amb l’orxata que uns bons astruços van portar d’Alacant fins a Les Cases hem passat una vetllada imprevista d’allò més animada al terrat de casa. Recomfortant. L’orxata és això: amistat i optimisme a manta plena. I les ganes de tornar-hi. Ara mateix hi ha qui encara dorm i uns altres dissimulem la merda de gintònics que sempre acaba com acaba. Així, descol·locats en l’univers, però amb una percepció com més va menys provisional de les coses d’acord amb la gravetat i la resta de lleis de la Física.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!