Hauria d’escriure
que et trobo a faltar tant,
que em manques cada jorn,
que et sento pels carrers
que vam recórrer junts
aquell estiu nostre.
Malgrat els anys, ara.
Tu vas canviar-ho tot,
Michela, estimada,
i em vas encaminar
cap a deserts florits
d’absències i oasis
d’aigües cristal•lines.
A voltes et sento.
En la meua vida
et penso i recordo,
sovint, sovint, feliç.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!