Em va ensenyar tot el que coneixia. L’amor per la terra, l’amor pel proïsme, l’amor per conservar tot allò que és bo i tenir sempre la predisposició a reconèixer allò que és just d’allò altre que no ateny a la bonesa. M’ensenyà que existeix l’ànima i que aquesta no mor mai. Que Déu és la bondat suprema i que cal respectar-lo sempre. Que si vols alguna cosa te l’has de guanyar i que no val a badar, que el món és ple de despistats i de gentola. Per què negar-ho?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que ben explicat!
La meva iaia també es deia Ramona.