Sempre m’havien agradat los bous. I encara m’agraden.
Los bous és un espectacle ‘improvitzat’ i voluntari. M’agraden los bous perquè m’agrada observar les emocions, suposo, i per això que he dit.
Els bous són una mena de remembrança de la nostra antiguitat. Més enllà de les aproximacions antropològiques que pretenen justificar (o no) no sé què, sí que és cert que és obvi que existeix una simbologia a l’entorn dels bous que té una vessant eminentment històrica.
Està bé que es critiquin negativament los bous embolats. Personalment, no em faria res deixar d’anar a vore’ls (ja hi vaig molt poc, sobretot a Les Cases, per allò de la gentada), però los bous dels migdies i les tardes, me’ls estimo. Sempre me’ls he estimat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!